Visita de l'alpinista David Ferrer

Els passats dies 26 i 27 de maig les escoles de la ZER van rebre la visita de l’alpinista David Ferrer. Aquesta visita va ser la que ens va impulsar a engegar a principi de curs el Projecte Everest. Després de tot un curs duent a terme activitats a les escoles relacionades amb el món de les muntanyes, els alpinistes, Himalaia, Nepal, etc. aquesta va ser com la cirereta final del pastís.

David ens va explicar com va començar anant de ben petit a les petites muntanyes dels voltants del seu poble, i com a poc a poc va anar creixent i sentint interès per muntanyes cada vegada més altes. Aquest interès li portava l’exigència de saber més coses, d’aprendre les tècniques alpinístiques i a utilitzar els estris necessaris, un aprenentatge continu que ens va afirmar que mai ha abandonat i que li ha permès superar importants reptes personals, com ara posar els peus a alguns dels cims més alts del món, entre ells el més alt i conegut: l’Everest.

Ens va parlar de la seva expedició a l’Everest (i també d’altres), de com va ser la preparació i l’estada a l’Himalaia, del cim, de les emocions, de la gent i costums d’aquelles terres...

David ens va deixar exemples i explicacions aplicables al nostre dia a dia, i que serveixen fora del món de l’alpinisme. Va tractar de mostrar-nos que quan més sacrifici ens exigeix un projecte, major serà la satisfacció que sentirem en assolir-lo. O que els alpinistes es poden comparar amb qualsevol altra professió o afició (músics, científics, etc.), on si volem arribar a importants metes hem de preparar-nos molt a consciència i esforçar-nos al màxim.

Per acabar, destacar la resposta a una de les preguntes finals que li van fer els nens de Vimbodí, quan li van comentar si havia sentit propera la mort en aquelles “perilloses muntanyes” ell va contestar que no, que tot el contrari, s’havia trobat més a prop de la vida que mai. Un dels missatges que s’amaga dins aquesta resposta i altres del David pot ser que la mort és quan un s’atura i no té projectes, ni interessos, ni sent passió per res. Ens sentim vius quan fem allò que ens agrada i som capaços de superar els reptes que ens plantegem.

La llegenda de l'origen del país de les muntanyes i el regne de les neus

Tal i com vam avançar en aquest bloc al primer trimestre, els alumnes de Cicle Inicial van estar treballant en la dramatització de la llegenda de "L'origen del país de les muntanyes i el regne de les neus". Aquest treball es va completar amb la instrumentalització de la representació per part dels alumnes de Cicle Mitjà. Tot junt va ser un treball interdisciplinar desenvolupat des de les àrees d'educació física i música, recollit dins del Projecte Everest, que aquest curs estem treballant a la ZER.

Al bloc de la ZER en AQUESTA ENTRADA, podreu veure un vídeo de com va quedar tot plegat.

Hem fet cim!

El passat dijous 30 d'octubre, els alumnes de Cicle Superior de la ZER van aconseguir el seu objectiu. Entre les deu i les dotze del matí tots els components de l'expedició a La Cucurulla van poder posar els seus peus sobre els 597m d'alçada del seu cim. Va ser una ascensió dura pel fort desnivell a superar des de Vilaverd, però que es va veure recompensada per l'alegria de poder arribar a dalt de tot. La boira ens va acompanyar durant les primeres hores de la jornada, però quan es va retirar vam poder gaudir d'unes espectaculars vistes que ens oferien els paratges pels que caminàvem. Vam completar el dia amb una caminada que ens va dur fins al llogaret de Rojalons per, després de dinar, retornar al nostre punt de partida. 

Els "expedicionaris" a dalt del cim:

Més imatges de la jornada:

Representació d'una llegenda

Els alumnes de Cicle Inicial aquest primer trimestre estan treballant en la dramatització d'una llegenda nepalí: "l'Origen del país de les muntanyes i el regne de les neus". És un treball en que han de posar en joc tota la seva capacitat de representació. 

Primer vam llegir la llegenda a classe, vam assegurar-nos d'entendre-la bé i vam localitzar quins personatges hi sortien. Després vam repartir els personatges a representar i a continuació hem anat fent assajos, pensant quines accions podien representar millor allò que explica la llegenda. Però la història no acaba aquí, hi haurà més sorpreses que anirem desvetllant.

De moment a continuació vos deixem el text amb la llegenda, per a que la pugueu conèixer.

Fa molt, molt de temps hi havia un mar immens que cobria tot el planeta.

Només un petit tros de terra estava fora de l’abast del mar i era allí on tots els animals vivien, agrupats en ramats. Aquests paratges eren molt bonics i estaven plens de vegetació, amb plantes i arbres de tot tipus. Els animals vivien en pau en aquestes terres.

Però un dia, del fons del mar, en va sortir un drac enorme. La seva imatge era aterridora: tenia el cos ple d’escates i era de color blanc com la neu. La força del monstre era colossal i cada cop que es movia provocava grans onades al mar i vents huracanats. Quan aquests arribaven a terra ferma, devastaven tot el que se’ls posava davant, destrossant els prats i boscos on vivien els animals.

Espantats, els animals van fugir cap a l’est a la recerca de terres més tranquil·les. Van buscar altres regions on poguessin viure, però no n’hi havia més i van haver de tornar cap a l’oest. Tenien l’esperança que, mentre estaven buscant, el drac s’hagués calmat, però quan van arribar, van veure que les ones eren encara més grans que abans i que el vent gairebé no els deixava estar dempeus.

Ja no sabien què fer i estaven perdent les esperances, quan, enmig del cel, es van formar cinc núvols de molts colors. Anaven canviant de forma sense parar, ara seguint els forts vents, ara en direcció contrària. Per fi, els cinc núvols van formar cinc remolins, que es van concentrar transformant-se en cinc fades benèfiques.

Les fades van plantar cara al drac i van aconseguir immobilitzar-lo a la platja.

Just quan el van capturar, el mar es va tranquil·litzar i el vent va parar de bufar. Tots els éssers vius es van agenollar davant les fades per a agrair-los la seva ajuda i un portaveu es va dirigir a elles:

- Oh, fades, ens heu salvat del monstre amb el vostre immens poder. Us ho agraïm molt. Per favor, seguiu vetllant per la nostra seguretat a partir d’ara.

Les fades van accedir a aquesta petició i van decidir, a més, fer-los un regal. Van ordenar al mar que es retirés i van fer aparèixer a Orient una frondosa selva. A Occident van aparèixer camps molt fèrtils, que acabaven al Sud amb uns preciosos jardins plens de flors multicolors. Al Nord, hi havia estepes fins on arribava la vista.

Per complir amb la promesa que els havien fet, i vetllar pels éssers vius del planeta, les cinc fades es van convertir en els cinc cims més alts de l’Himalaia, que en tibetà significa “Terra de Gel i Neu”.

Finalment, una de les cinc fades, es va transformar en el cim més alt de tots, que aquí coneixem com a Everest i que els nadius anomenen el “Cim de la Deessa”. 

Font i text original: Bloc "Viatge a l'Orient"

Ascensió a La Cucurulla del Mas d'en Just

El proper dia 30 d'octubre els alumnes de Cicle Superior de la ZER Poblet farem una sortida a la natura, el nostre objectiu serà pujar a La Cucurulla del Mas d'en Just, al poble de Vilaverd. Aquesta activitat està emmarcada dins del "Projecte Everest", que aquest curs estem realitzant a la ZER.

En aquest enllaç trobareu informació tècnica sobre l'excursió (mapa, perfil d'alçada, descripció, etc.).

Aquest enllaç ens porta a l'espai web "wikiloc". Aquest és una mena de xarxa social on els usuaris poden compartir excursions, sortides, rutes, itineraris... etc. no sol fets a peu, també en BTT, o motocicleta, etc. Encara que no en formem part ni tinguem un compte d'usuari podem cercar-hi informació sobre excursions o rutes que ens interessin, ens podem posar en contacte amb l'usuari que va penjar la informació, consultar mapes, veure fotos. La web ens ofereix també el servei de poder descarregar gratuïtament el track per al nostre GPS, amb el que podrem fer l'excursió sense cap perill de perdre'ns.