divendres, 29 de maig de 2015

Visita de l'alpinista David Ferrer



Els passats dies 26 i 27 de maig les escoles de la ZER van rebre la visita de l’alpinista David Ferrer. Aquesta visita va ser la que ens va impulsar a engegar a principi de curs el Projecte Everest. Després de tot un curs duent a terme activitats a les escoles relacionades amb el món de les muntanyes, els alpinistes, Himalaia, Nepal, etc. aquesta va ser com la cirereta final del pastís.

David ens va explicar com va començar anant de ben petit a les petites muntanyes dels voltants del seu poble, i com a poc a poc va anar creixent i sentint interès per muntanyes cada vegada més altes. Aquest interès li portava l’exigència de saber més coses, d’aprendre les tècniques alpinístiques i a utilitzar els estris necessaris, un aprenentatge continu que ens va afirmar que mai ha abandonat i que li ha permès superar importants reptes personals, com ara posar els peus a alguns dels cims més alts del món, entre ells el més alt i conegut: l’Everest.

Ens va parlar de la seva expedició a l’Everest (i també d’altres), de com va ser la preparació i l’estada a l’Himalaia, del cim, de les emocions, de la gent i costums d’aquelles terres...

David ens va deixar exemples i explicacions aplicables al nostre dia a dia, i que serveixen fora del món de l’alpinisme. Va tractar de mostrar-nos que quan més sacrifici ens exigeix un projecte, major serà la satisfacció que sentirem en assolir-lo. O que els alpinistes es poden comparar amb qualsevol altra professió o afició (músics, científics, etc.), on si volem arribar a importants metes hem de preparar-nos molt a consciència i esforçar-nos al màxim.
Per acabar, destacar la resposta a una de les preguntes finals que li van fer els nens de Vimbodí, quan li van comentar si havia sentit propera la mort en aquelles “perilloses muntanyes” ell va contestar que no, que tot el contrari, s’havia trobat més a prop de la vida que mai. Un dels missatges que s’amaga dins aquesta resposta i altres del David pot ser que la mort és quan un s’atura i no té projectes, ni interessos, ni sent passió per res. Ens sentim vius quan fem allò que ens agrada i som capaços de superar els reptes que ens plantegem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada